Retos y dificultades de educar la sensibilidad ante los medios audiovisuales y literarios

Ante la pregunta sobre qué experiencias estéticas queremos, debemos y podemos potenciar desde la educación, el artículo discurre sobre una aproximación al sentido y significado que damos a la educación estética a partir de una revisión de las preguntas que se han formulado desde la tradición de la pedagogía estética. Sigue a continuación una reflexión sobre la vigencia de estas preguntas en la pedagogía estética contemporánea. Asimismo, se atiende especialmente a la necesidad de ofrecer espacios y momentos de silencio a los niños y a las niñas para que puedan aprender a pensar seriamente y a emitir juicios sopesados.Answering the question about what aesthetic experiences we want, should and can encourage through education, this paper addresses the sense and meaning which we give to aesthetic education, as from the tradition of aesthetical pedagogy. This is followed by a discussion of the relevance of these questions in contemporary aesthetical pedagogy. Special emphasis is given to the need to offer spaces and moments of silence to the children so that they can learn and think seriously and give reasoned judgements

Els Espais i els temps en l'educació estètica

El moment actual està caracteritzat culturalment per l'afluència de moltes i divergents percepcions i representacions de la realitat. En aquesta pluralitat de pensaments, de maneres de comprendre allò que ens succeeix i succeeix, la visió que hom té de l'espai i el temps com a coordenades de posicionament influencia clarament en la manera de pensar l'ésser humà així com de pensar les possibilitats de la seva formació. Des d'aquesta perspectiva, l'article assaja un acostament polièdric a les concepcions de l'espai i el temps vinculades a la concepció de l'educació estètica d'avui a partir de fer una revisió dels conceptes inherents en les mateixes.The times we live in are culturally characterised by the affluence of many, and divergent, perceptions and representations of reality. In this plurality of thoughts, of ways of understanding what happens and what happens to us, our view of space and time, as positioning coordinates, has a clear influence on the way the human being thinks and also on the way of thinking about the possibilities of training. From this perspective, the article attempts a polyhedric approach to the conceptions of space and time linked to the conception of today’s aesthetic education of today on the basis of a revision of its inherent concepts

Construir comunidades educativas desde la referencialidad geográfica

En el artículo se presentan los resultados de la investigación realizada sobre los planos y mapas urbanísticos y civiles de la ciudad de Barcelona. Con una primera aproximación a la evolución de la cartografía urbana, el estudio analiza la referencialidad de las instituciones educativas en la ciudad Condal. Se analiza para ello la presencia-ausencia de referencias de instituciones de los distintos grados del sistema educativo y se atiende a las formas de representación de las mismas, observando el grado de simbolización de las referencias así como el uso de genéricos para referenciar las instituciones. Con una utilización de los mapas y planos como fuente documental para la historia de la educación se ha realizado un análisis serial y específico, acorde con las metodologías derivadas del análisis visual con la perspectiva de la historia cultural, siguiendo la dirección de los estudios sobre la génesis política y técnica de la cartografía urbana elaborados en el Reino Unido

L’art visual en els moviments pedagògics del segle XX: la concreció de l’educació artística en els llibres escolars

Les tradicions escolars d’educació artística s’han construït des de la transmissió oral i escrita de projectes i programes. Tanmateix, la concreció de les propostes legislatives, ideacionals i teòriques s’ha expressat, fonamentalment, a través dels documents. Tant és així que, per exemple, la cultura escolar a l’entorn de l’educació artística s’ha anat conformant des dels projectes codificats en els llibres per a mestres i per a infants. Per aquest motiu en aquest article es proposa una aproximació a aquests llibres a fi de conèixer quines són les característiques dels discursos de l’aprenentatge artístic que s’han consolidat al llarg del segle XX en el nostre entorn; aproximació que s’assaja a partir d’encreuar les petjades que han deixat els llibres escolars amb la seva imbricació o, fins i tot, negació amb les tendències de la pedagogia contemporània

De documentales, libros y pedagogías. A propósito de Film and Reform. John Grierson and the documentary film movement

Review of the book Ian Aitken. Film and Reform. John Grierson and the documentary film movement. London-New York: Routledge, 2014 [1990],Reseña del ibro Ian Aitken. Film and Reform. John Grierson and the documentary film movement. London-New York: Routledge, 2014 [1990],